EL DIA QUE VAN INTENTAR MATAR L'AMOR

(Clica ací per a escoltar l'enregistrament del conte)

Tots els sentiments negres del món i els desitjos més perversos del cor humà
van arribar a aquesta reunió amb curiositat de saber com era el propòsit.
Quan van estar tots parlà l'Odi i va dir: “els he reunit aquí a tots perquè
desitge amb totes les meues forces matar a algú". Els assistents no es van
estranyar molt ja que era l'Odi qui estava parlant i ell sempre vol matar a
algú. No obstant això tots es preguntaven entre ells qui seria tan difícil de
matar perquè l'Odi els necessités a tots. Vull que maten l'Amor", va dir.
Molts van somriure malèvolament ja que més d'u li tenia ganes. El primer
voluntari va ser el Mal Caràcter, qui va dir: Jo aniré, i els assegure que
en un any l'Amor haurà mort, provocaré tal discòrdia i ràbia que no ho
suportarà". Al cap d'un any es van reunir una altra vegada i a l'escoltar el
report del Mal Caràcter van quedar tan decebuts. Ho sent, ho intentí tot
però cada vegada que jo sembrava una discòrdia, l'Amor la superava i sortia
endavant. Va ser llavors quan molt diligent es va oferir l'Ambició que
presumint del seu poder va dir: En vista que El Mal Caràcter ha fracassat,
aniré jo. Desviaré l'atenció de l'Amor cap al desig per la riquesa i pel
poder. Això mai ho ignorarà. I va començar l'ambició l'atac cap a la seua
víctima qui, efectivament va caure ferida però després de lluitar per sortir
endavant va renunciar a tot desig desbordat de poder i va triomfar de nou.
Furiós l'Odi, pel fracàs de l'Ambició envià la Gelosia, qui burletes i
perversos inventaven tota classe d'ardits i situacions per a despistar
l'amor i lastimarlo amb dubtes i sospites infundades.Però l'Amor confós va
plorar, i va pensar, que no volia morir i amb valentia i fortalesa es va
imposar sobre ells i els va vèncer. Any rere any, l'Odi va seguir en la seva
lluita enviant a les seves més feridors companys, enviament a la Fredor, a
l'egoisme, a la Cantaleta, La Indiferència, la Pobresa, La Malaltia i a
molts altres que van fracassar sempre perquè quan l'Amor se sentia defallir
prenia de nou força i tot ho superava. L'Odi convençut que l'Amor era
invencible els va dir als altres: Gens que fer. L'Amor ha suportat tot, vam
dur molts anys insistint i no ho assolim. De sobte d'un racó del saló
s'aixeco un sentiment poc conegut i que vestia tot de negre i amb un barret
gegant que queia sobre el seu rostre i no ho deixava veure, el seu aspecte
era fúnebre com el de la mort: "Jo matés l'Amor", va dir amb seguretat. Tots
es van preguntar qui era aquest que pretenia fer solament, el que cap havia
pogut. L'Odi va dir, veu i fes-lo". Tan solament havia passat algun temps
quan l'Odi va tornar a cridar a tots els dolents sentiments per a
comunicar-los després de molt esperar per fi L'AMOR HAVIA MORT. Tots estaven
feliços però sorpresos. Llavors el sentiment del barret negre va parlar:
Aquí els lliuro l'Amor totalment mort i destrossat i sense dir més es va
marxar. Espera " va dir l'Odi, en tan poc temps ho vas eliminar per complet,
ho vas desesperar i no va fer el menor esforç per a viure. Qui ets?? El
sentiment va aixecar per primera vegada el seu horrible rostre i va dir: SÓC
LA RUTINA.

N. P. 3B



>>>GRAVACIÓ DEL CONTE