Per Clara Santiró

Adaptació de Robert Aldomar 3º V

Contaré la història del Gripau, un home que va viure ací, al nostre barri de Sant Marcel·lí, a València.

Aquest home s’anomenava Rossendo i tenia les qualitats d’un gripau.

Un dia, una dona, ja major, va a visitar a un parent per part dels seus pares a un asil. Però li comuniquen, que aquest havia mort a les darreries de l’estiu.
Llavors, amb la caixa de bombons que li havia dut, es troba pel corredor a un home corbe amb uns ulls sobreeixits que li demana bombons.
Aquest home es pensa que ella anava a vore-lo a ell perque compleix 95 anys .
Ella no s’anrrecorda d’ell però ell d’ella si, llavors li conta que un dia al mercat de Jesús ella es va parar a mirar com la mare d’aquell venia granotes a la gent. Ella es ficava triste al vore que les matava, llavors va pensar de comprar una i soltar-la a l’assequia. Però se li escapà i el fill( El Gripau) se l’agafà. Aleshores anà a l’assequia la llançà.
Rossend seguia parlant..
Deia que també l’avia vista quan anava a comprar i que com la seua mare esra molt vella ja i elseu pare havia mort i a ell no l’acceptaven per a ningún treball. Ell sempre anava a un racó del molí a amgar-se quan escoltava a la seua mare parlant amb el els treballadors. Anava a plorar.
Com que no volia anar a l’escola ja que els xiquets es burlaven, ell anava a la rambleta a caçar granotes per a donar-se-les a sa mare.
Deia que va ser ell qui va avissar a la gent de que a l’any 62 o 63 hi anava a ploure molt i la rambleta s’anava a plenar d’aigua. Quan sa mare va morir, tornà al racó del molí de Tell per a plorar.


Després d’una estona, al acabar de plorar, s’adonà de que estaba rodejat per moltes granotes del les quals hi havia una que predominava per la seua brillantor.
Aleshores, aquesta començà a dir que estaven allí per a consolar-lo i que volien que hi haguera una altra vegada aigua suficient per a poder viure feliços.

En aquell moment va arribar una monja i s’amportà a Rosendo.
Ella va prometre anar un altre dia a visitar-lo per a que acabara de contar-se-lo.
Passà quasi un any des d’alló quan va tornar a l’asil. Li contà la monja que ell havia mort i li havia deixat una carta.
Al sobre ficava:
Per a la xiqueta que vaig conèixer a la plaça de Jesús.
Ella no va trigar en obrir el sobre així que com era proa dels jardins dels vivers va seure i l’obrí.
Al sobre ficava lo que li havia dit la granota reina:
Li demanava una nova rambleta. Temps en davant, es va ficar malalt i un dia el metge que l’atenia va portar amb si un enginyer per a poder complir el seu somni:
Una nova rambleta.
Quan arrivàren al barri es trobaren a amb un munt de xiquets manifestantse per a conseguir el parc de la rambleta.
Així, l’enginyer, anava arreplegant idees per a la construcció del parc i l’interessà la de Rossend.

Així que quan van construïr el parc van ficar un gran gripau de metall a la vora del llac.
En memoria de Rossend.

Robert Aldomar