Els dos cistells


Hi havia una vegada un vell i una vella. El vell tenia un ocell al que volia molt i al que cuidava moltíssim. Un dia, el vell va haver d'anar-se de casa per una temporada i li va demanar a la seua dona que cuidara de l'ocell i li donara de menjar i beure cada dia. La dona l'hi va prometre que ho faria i el vell va partir tranquil.
Però la dona, preocupada només pels seus assumptes, es va oblidar de l'ocell i no li va donar de menjar ni un sol dia. El treball de la vella consistia en arreplegar el blat i fer-lo assecar. Perquè s'assecara, ho deixava en un bol en l'ampit de la finestra.
Així van passar els dies, fins que l'ocell, mort ja de fam, va mossegar les reixes de la gàbia, va escapar i es va menjar tot el blat de la vella. Quan aquesta es va adonar, es va empipar tant que va tirar a l'ocell de la casa.
AL cap d'un temps va regressar el vell i la dona li va dir que l'ocell havia escapat. L'home, que el volia molt, es va posar molt trist, i al veure que no tornava, va decidir anar al bosc a buscar-lo. Va buscar i va cridar a l'ocell per tot el bosc, fins que finalment va donar amb ell.
El vell li va demanar que tornara amb ell, però l'animal li va dir que estava bé en el bosc. L'home es va quedar una estona fent companyia a l'ocell i, quan ja anava a regressar a la seua casa, l'ocell li va posar davant dos cistells, un gran i un menut, i li va dir que es quedara amb un com regal. L'home li va donar les gràcies:
- Si no puc fer-te canviar d'idea, dóna'm el cistell menut – i d'aquesta manera, l'home es va anar a la seua casa amb el cistell menut.
A l'arribar a casa, l'hi va explicar tot a la seua dona i va obrir el cistell. I quina va ser la seua sorpresa al veure que estava ple d'or, plata i pedres precioses. La dona, amb els ulls brillants de cobdícia, li va dir al vell:
- Digues-me on està l'ocell, que jo vaig a ser més llesta que tu i agafaré el cistell més gran.
La vella es va dirigir cap al bosc i va trobar a l'animalet:
- Oh, ocell, quant et trobava a faltar! – va dir la dona. – T'he estat buscant tant de temps, que ara mereix vull un regal com record d'aquest moment.
L'ocell, que va fingir haver oblidat que la vella ho havia tirat de casa, li va posar dos cistells davant, un gran i altre menut, i li va donar a escollir. La vella, sense pensar-lo dues vegades, va agafar el gran i, avariciosa com estava, es va anar sense donar-li ni les gràcies a l'ocell.
Quan va arribar a casa, va ficar les mans en el cistell pensant trobar grans quantitats d'or i joies. Però quin va ser el seu espante al trobar-se el cistell ple de serps i escorpions que es retorçaven intentant eixir. I la vella es va espantar tant, que va fugir de la casa.
I, segons diuen, encara avui fuig d'un costat a un altre sense saber on amagar-se.


ENSENYANÇA: La cobdícia trenca el sac, i no has de fiar-te dels teus enemics.

PROCEDÈNCIA: L’ he trobat a www.ciudadseva.com i és un conte de l’ Índia.


Lorena C. – 3B



Si vols sentir el conte contat per Lorena pitja ací >>>ELS DOS CISTELLS