Joan, Joanjoan i Joanjoanjoan


Un pare tenia tres fills exactament iguals. El primer es deia Joan; el segon, Joanjoan, i el tercer, Joanjoanjoan. Els tres jugaven al jardí, i el pare els cridava quan el dinar estava preparat. Quan volia referir-se als tres fills, cridava: “Joanjoanjoanjoanjoanjoan!” Més tard va inventar l’abreviatura Joanjoanjoan; el nom Joanjoanjoan té tres parts, i contenia els noms de Joan i de Joanjoan. Però quan el pare cridava: “Joanjoanjoan!”, referint-se només a Joanjoanjoan, de vegades anaven els tres, i quan es referia als tres, de vegades anava només Joanjoanjoan. Però l’embolic més gran s’armava quan el pare havia de cridar al primer fill, Joan, dos o tres vegades perquè no contestava. En aquests casos, de vegades anaven Joanjoan o Joanjoanjoan, segons que els convenia.

El pare va comprendre que no havia triat bé els noms dels seus fills. Havia, doncs, de posar-los noms diferents. Així és que des d’aleshores va anomenar el primer fill Joanrodolf; el segon, Joancarles, i el tercer, Joanjacob.

Aquest conte té una germana que es titula “Anna, Annanna i Annannanna”.


(Del llibre Als die Welt noch jung warQuan el món era encara jove─, de Jürg Schubiger)

El text de dalt és el conte original traduït. Fixeu-vos en les trasformacions i l'adaptació que el contacontes Oswaldo Pai n'ha fet en versió castellana. És tremendament original. Això ens pot donar idees sobre la transformació dels contes en la transmissió oral. Dels més coneguts es creen històries diferents:

"Juan, Juanjuán y Juanjuanjuán", narrat per Oswaldo Pai.