LA FÀBRICA DE L’OR

Fa molt de temps vivia en una aldea pròxima del riu Mekong un cert Nai Hi ha. Amava l'or més que a qualsevol altra cosa en el món. Nai Hi ha tenia una esposa i fills, però gastava tot el seu temps en el secret de fabricar l'or. Ben prompte va acabar de gastar el seus diners en experimentar com obtindre'l, a tal punt que no va ser capaç de mantindre la família.
L'esposa de Nai Hi ha no suportà més tal situació i va anar a lamentar-se amb son pare. Este va fer cridar a Nai Hi ha.
Amb veu suau, gentilment, li va dir:
-El meu volgut Nai Hi ha, fins hui jo no sabia que tu et dedicaves a les arts màgiques. Com saps, també des de moltíssim temps m'interessa el mateix. Vull confiar-te un secret meu: he aconseguit finalment com obtindre or.
Tot excitat i ple de curiositat Nai Hi ha li va pregar al seu sogre que li revelara aquell secret meravellós que era l'únic fi de la seua vida.
-Clar! – exclamà l'ancià al sogre – Però, em falta una cosa, més sóc un ancià per a procurar-me-la. Si, tu volgueres ajudar-me...
-Certament que t'ajudarè! -Va assegurar Nai Hi ha que ja se sentia l'amo de la fàbrica d'or. – dis-me només allò que he de fer.
-Bé! Jo estic disposat a desvelar-te el secret amb el pacte de que col·labores.
El que necessitem són tres quilos d'aquella pelussa que creix davall les fulles dels bananers. Atenció: les pelusses que prengueres d’aquelles fulles han de ser dels arbres de bananers que tu mateix plantes i cultives en els teus camps. Quan hages arreplegat prou pelussa, porta-me-la i junts farem l'or.
Nai Hi ha va quedar tan feliç que va córrer a sa casa i de seguida va anar a l'esposa a contar-li el pacte estipulat amb el sogre. Al dia seguent, la família estava compromesa a plantar arbres de bananers.
Amb el temps les plantes van créixer, i amb molta atenció Nai Hi hi ha treia de cada fulla la lleugera pelussa. Estava tan concentrat en el projecte que ni s'adonava que l'esposa i els fills arreplegaven els bananers i cada dia els portaven a vendre al mercat de l'aldea.
Després de 3 anys d'intens treball, Nai Hi ha havia arreplegat poc més de mig quilo de pelussa: un treball fatigós, més, ell no tenia un altre pensament sinó res més el de l'or que un dia, amb el pare de l'esposa hauria fabricat.
Finalment, després de 10 anys, Nai Hi ha havia aconseguit arreplegar 3 quilos de la blanca pelussa que li havia demanat el sogre. La va posar en un cistella i es la va portar a l'ancià.
- Bé! Veig que has seguit, al peu de la lletra, les instruccions i que has treballat amb compromís extraordinari – el va lloar el sogre.
-Ara no queda més que una cosa que fer: Obri per favor la porta allà en el fons.
Nai Hi ha es va precipitar cap a la porta i quedà paralitzat a la vista de tants trossos d'or que hi havia en la taula. Al voltant de la taula, estaven asseguts l'esposa i els fills de Nai Hi ha.
-Este és el que hem guanyat venent els nostres bons bananers en estos 10 anys- va dir amablement l'esposa de Nai Hi ha.
-Nai Ha, eres un home ric de veritat – li va congratular amb el rostre satisfet el sogre – ara torna a casa i contínua junt amb la teua esposa i fills cultivant bananers. En tots estos anys has aprés a transformar els bananers en or.


Ensenyança:
Si una persona creu en el seu treball i utilitza cadascuna de les seues capacitats en perseguir un fi, certament aconseguirà realitzar les seues aspiracions. No hem d'enganyar-nos pels fàcils èxits. Les empreses més importants no es realitzen amb somnis o sospirs, sinó amb la fatiga i la tenacitat.

PROCEDÈNCIA: L’ he trobat a www.ciudadseva.com i és un conte de Xina.

Lorena C. – 3B