Les set cabretes
Doncs senyor això era una mamà cabreta que tenia set
cabretes i sempre que se n'anava a pasturar les deia:

"La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop
que és molt llest i si no espavileu vos agarrarà, tanqueu
la porta amb pany i clau, i quan la mare vinga vos
dirà:

Obriu, obriu cabretes,
que vinc de pasturar
amb les mamelletes plenes
per a donar-vos a mamar!

I obriu que seré jo.
Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va
pensar fer-se'n passar per ella per a menjar-se les.
El llop es va adreçar a la casa de les cabretes, va tocar
a la porta i quan elles varen preguntar qui era,va començar a
cantar la cançó.
I de seguida les cabretes digueren:

"Ja ve la mamà, ja ve la mamà",
però la més xicoteta retrucà:

"No, espereu-se, no corregueu tant, anem a veure.
Ensenya-ns la poteta per baix de la porta"
El llop l'ensenyà i la més xicoteta adonant-se digué :

"Tu no eres la meua mamà, que tu eres el llop, que
la meua mamà té les potetes blanquetes", i el llop tot
enfadat se'n anà. El llop se'n va anar a un molí i amb farina es blanquejà les
potes i després tornà a casa de les cabretes, cantant:

"Obriu, obriu,..."
Les cabretes al sentir la cançó digueren:

"Ja ve la mamà, però ara que ens ensenye la poteta
per baix de la porta"
I el llop l'ensenyà, però com la duia enfarinada les
cabretes digueren:

"Si, si que és la mamà"
I en això la més xicoteta digué :

"No, no espereu-se, a veure si ens dius alguna
cosa", i com el llop te la veu ronca la més xicoteta el
descobreix:

"Tu no eres la meua mamà, que tu eres el llop, que
la meua mamà te la veu fineta"
i el llop tot enfadat diguè:
"¡Ia...!, Ja us agarraré"
El llop se'n caminà cap a una posada i s'afinà la veu amb ous i
després tornà un altra vegada cantant:

"Obriu, obriu cabretes,..."
I al sentir la cançó les cabretes digueren:

"Ja ve la mamà, ja ve la mamà, però que ens ensenye
la poteta per baix de la porta i que diga alguna cosa"
El llop ensenyà la poteta enfarinada i parlà amb la veu
molt fina i les cabretes pensaren que era la seua mamà, obriren la
porta, i el llop entrà i es menjà a les cabretes una darrera
una altra, però la més xicoteta s'amagà darrera del rellotge,
i com que no la troba se'n anà. Quan torna la mamà cabreta canta:

"Obriu, obriu cabretes, ..."
Entrà la mamà i al veure tot peus cap a munt diu:

"¡Ai! que les haurà passat a les meues cabretes"
i la més xicoteta va eixir del seu amagatall cridant:
"Mamà, mamà, jo estic ací, jo estic ací"
la mamà al veure-la li preguntà:

"Què ha passat?"
i la xicoteta li respongué:

"Que el llop ens ha enganyat i s'ha menjat a les
meues germanetes"
Però la seua mamà li digué:

"No t'amoïnes, agarra la cistella i el cosidor, que
el llop sempre es posa allí a la vora del riu, a l'ombra
de un pi a fer la sesta"
I anant cap el riu la cabreta xicoteta anà arreplegant
pedres, i pedres, i més pedres, i omplí la cistella.
En arribant, la mamà cabra agarrà les estisores li tallà
la panxa de dalt a baix, i ixiren totes les cabretes, l'ompliren
la panxa de pedres i cosint-lo el deixaren dormint, i quan el
llop desperta, diu:

"Quina set tinc, sembla com si haguera menjat
pedres"
i abocant-se per a beure aigua del riu caigué dins d'ell i
s'ofegà.

-FI-

Roberto Herrero